Totes les bèsties allà reunides es miraven les unes a les altres emocionades. Com cada vespre, eren dins el cràter del volcà. Feia molts mesos que observaven com es covava aquell ou amb la calor de la lava. Per fi, i coincidint amb el solstici d’estiu, eclosionava. Però, què era aquella bestiola? No tenia escates ni urpes i les seves ales eren diminutes!
-Sóc en Tro, i sóc un draaac! – va cridar de sobte. Un drac de festa major!
